dijous, de juny 05, 2008

Iala!

Uei!!

Sí, sí, tot i passar molt de temps sense donar senyals de vida, encara sóc per aquí... però ja s'acaba això! Dissabte a la nit arribo a Barcelona, sí els de la seguretat de l'aeroport de Tel Aviv em deixen, jeje;)

I res tu, ara he vist que un post anterior us deia que us explicaria la visita a Hebron, però ara em fot mandra tu, jeje:p us poso només el vídeo que vaig fer-hi:



Només per no deixar-ho tant penjat, només dir-vos que hi vam anar en una visita organitzada per dues ONGs israelianes, Break the silence i Children of Abraham. Si teniu curiositat mireu una mica, sobretot la primera que és la que té més i millor informació.

I canviant de tema... doncs això tu, que després de cinc mesos me'n torno a casa! oleole:) i no és que no m'hagi passat bé aquí, tot el contrari! De fet si ho he aguantat bé és gràcies a la calor (tant literal com figurada) d'aquesta ciutat que recomano a tothom...

Quan sentim parlar d'Israel el primer que ens ve al cap són bombes explotant sobre el mercat de Gaza o dins un autobús de Tel Aviv. Crec que el segon pensament aniria cap a tot allò que en diuen Terra Santa, ja sigui cristiana (la tomba de Jesús, Betlem (Pessebre en català;), Nazareth, el riu Jordà, els pans i els peixos); jueva (el mur de les lamentacions amb els men in black amb barret i tirabuixons donant-s'hi cops de cap, els canelobres multibraç); o musulmana (l'esplanada de les mesquites, els muetzins fent xivarri a tota hora -bé, cinc cops al dia- des dels minarets). Però la veritat és que, per mi, Israel no és només tot això. Fins i tot diria que és molt més malgrat tot això. I Tel Aviv el que millor descriu aquest altre Israel.

És la platja amb els socorristes cridant tota l'estona aprofitant amb escreix els seus minuts de glòria i el venedor de gelats amb el seu "Artic, artic, banana, xocolat, limon".

La inacabable vida nocturna amb cerveses de mig litre en mig litre, i els bars plens els set dies de la setmana durant tota la nit.

El líquid dels aires condicionats caient per tota la ciutat i regant el paviment i omplint galledes casa rere casa.

L'humus, els shawarmes, el sabih, i totes les maneres pensables i impensables d'omplir una pita. Ah, i acompanyar-ho (ja que aquell dia s'està ressacós) d'un suc natural de magrana o de pastanaga i taronaja.

En fi, que molts records que d'aquí a dos dies ja seran el passat (ai, això sona molt xungu, entre barreja de manual d'auto-ajuda i comentari de jaiu, pero vaja, ho deixaré ;) En resum, que m'ho he passat de puta mare però ja n'estic fins els collons (encara que sembli una contradicció) i ja tinc moltes ganes de tornar!

Així que com dirien per aquí, iala!

mos la veiem! fins aviat!!!


dissabte, d’abril 12, 2008

Boged, boged!

Bar Friends, Tel Aviv. 20.50 h del dijous 10 d'abril de 2008. Inici del partit Maccabi Tel Aviv - Barça



Sí, aquest era l'ambient del bar on vam anar amb el Jordi a veure el partit. I de fet, el video aquest el vaig gravar en un moment més o menys relaxat, perquè (pels que vau veure el partit, això us sonarà) quan van expulsar a Basile i el Maccabi va començar a clavar triples... era la cosa de bojos!!

Com us deia, vaig anar-hi amb un amic català... que portava la samarreta del Barça sota la camisa! Vam arribar al bar uns tres quarts d'hora abans no comencés el partit, i el bar encara no era ple a vessar, així que vam poder fer coneixences. Al nostre costat hi havia un parell de seguidors (del Maccabi, evidentment, com tothom del bar excepte nosaltres dos), i hi vam parlar (perquè de fet el meu daltonisme per un moment m'havia fet pensar que la bufanda que portava un d'ells era del Barça, observació que va resultar òbviament errònia). Un dels dos ens va avisar que ell era tranquil però que el seu amic es posava molt nerviós amb els partits... quin iuiu! jeje:p Per sort també em vaig trobar un noi que coneixia (pel que pogués passar si el resultat no acabava sent el desitjat per la resta del bar ;)

I mira, com aquell qui diu ja començava el partit. Els llums del bar es van abaixar i la gent va començar a cridar com a bojos i a picar a la barra i a saltar i etc... A la barra havien posat pipes per passar els nervis i augmentar la set. El Barça va començar molt bé el primer quart i anava guanyant. La gent nerviosa. El segon quart el Maccabi remonta i es posa per davant. Tothom crida i canta (bé, tothom no, en el nostre llogaret de Barçaniums a la barra... però sense oferir massa resistència, sigui dit;)

Mitja part. EL Maccabi va guanyant i la gent està contenta. Arriben un munt de caixes de pizza de fora al bar i van a parar a la barra. Pizza margarita. Comencen a repartir talls a tothom! Fins i tot als pàries del barça (repeteixo que anaven guanyant, jeje;)

Comença la segona part. El Maccabi ho entra tot i el Barça res. La tangana i expulsions que us he dit abans. Amb això que un tiu gros en les tres dimensions que estava a primera fila amb uns amics no tan grossos es gira i veu al meu amic amb la samarreta del Barça. Avisa als seus sequaços, i després de corrobar l'autenticitat de l'escut assenyalen al Jordi i comenen a riure i a cridar:

בוגד בוגד!

ossia, traïdor traïdor! (la traducció me la va xivar el noi israelià que coneixia) I és clar, tot el bar es va girar i va començar a cridar a l'unison el bogued bogued aquest! jeje, va ser boníssim (bé, ho puc explicar pq com he dit anaven guanyant de bastant i s'ho van prendre molt bé i amb humor, però tela!!)

I res, després d'això contents cap a casa, contents per la derrota del Barça que ens havia suposat poder marxar indemnes :) (tot i que en el fons sempre et queda aquella mala llet de quan el teu equip perd...)

diumenge, de març 30, 2008

Don't Go Home With Your Hard-On

Tornem-hi. Tornem a la rutina després d'uns dies de vacances. Quin pal oi? És ben curiós el mal que poden fer unes vacances i la desgana que es té al tornar-ne, bé, almenys és el que em passa a mi. Potser a la gent que li agrada molt la seva feina té ganes d'acabar les vacances per poder tornar a la feina. Vist així, prefereixo la meva patologia ;)

Bé, no vull embrancar-me en reflexions que us suden el nabu, que diria aquell:p va, us explicaré una mica els quilometres que hem arribat a fer en dos caps de setmana de cotxe, deu n'hi do! El primer cap de setmana vam anar cap al sud, passant pel mar mort a fer picar totes les ferides, fins a Eilat, que es troba als peus del Mar Roig. Segurament és la ciutat més lletja que he vist mai aquí a Israel (amb el permís de Tiberies), pq és com un gran complexe lúdico-turístico-benidòrmic que tela! Lleig del cagar, vaja. I us preguntareu, què collons hi van a fer allà? Doncs té dues coses bones: 1) és la manera d'anar a Petra (la frontera més propera per creuar a Jordània es troba allà) i 2) el fons marí es impressionant! has de vigilar de no xocar amb el corall quan nedes, com aquell qui diu! Bé, i el camí per arribar-hi es molt xulu! El paisatge, vull dir, pq creues el desert del Negev (sí, quasi ens tornem a quedar sense benzina, n'hi ha que no aprendrem mai;) Us deuixo aquí un video del desert fet des del cotxe:




I res tu, que per Petra molt bé! Els Jordans són la patxorra fets persones! Vaig veure que el que realment volia ser de gran era ser taxista a Jordània!

Com que em fot una mica de mandra escriure gaire avui, us deixo una foto que vam trobar tot passejant per Tel Aviv. Ja diuen que una imatge val més q mil paraules... però us deixarieu defensar per algú com aquest individu?


dijous, de març 20, 2008

La Champa

Ei! ara tornava a fer dies oi? res tu, que comença a fer calor, molta calor i aquí l'astènia (que no abstèmia, ja veureu ja) primaveral passa directament a la permanent nyonya estival...

No és per fer dentetes, però us podria dir que fa un parell de setmanes vaig anar a la platja (que tinc a cinc minuts a peu) i s'hi estava de puta mare! Caloreta, no massa gent (bé, n'hi havia, però res comprat amb els caps de setmana d'estiu a Tel Aviv, on la platja es converteix en un formiguer!), i un parell de banys sense meduses en una aigua prou no-freda com per banyar-s'hi, però prou freda com per fer trempar els mugrons i contraure la tita fins a límits insospitats:p

Per cert, una curiositat que vaig veure en una de les platges de Tel Aviv, la dels religiosos (sí tu, tb tenen platges els putes!):



Fixeu-vos però que per dissabte no hi diu res, és clar, és Sabbath i no fos cas que els passés alguna cosa si van a la platja (de fet, aquesta és una de les millors platges per anar-hi un cap de setmana d'estiu, pq està pràcticament buida;)

Però anem al tema, i parlem de la no abstèmia primaveral. L'altre dia vam anar a sopar amb uns amics d'aquí a un lloc anomenat La Champa. Fins aquí tot normal. Resulta però que és un "cava-bar" que diuen ells... sí, sí, cava de cava, de la beguda! I és que s'ha posat com de moda aquí de beure cava! Sí, sí, ara el que més coneixen de Catalunya ja no és el Ronaldinho (no faré further comentaris), ni Gaudí (que ja cansa;), ni els barrets mexicans. No. És el cava! Flipant! Doncs al lloc aquell (cliqueu aquí per veure'n una ressenya al Jerusalem Post).

I res tu, únicament cava per beure! I tot Vallformosa (...). I amb això el listillu de turnu Israelià que va a demanar una ampolla i ... però que dolç que és aquest cava! i no val res!! jeje;) i és clar, era semi-sec!! ai las!! per sort, després ens vam passar al brut nature!! I encara amb això l'endemà tenia una ressaca de les que es tenen als 16 anys després de tajar-te amb martini o vodka-garrafón!

I pel que fa al menjar... bé, el millor eren les tipiques "Catalan hamburguers"... eren bones però! Pq les patates braves i les croquetes no valien res de res... El pernil era bo, això sí:)

Ah, i això cal sumar-hi que el logo del bar és el burret català!! sí tu, per tot arreu! als tovallons, als porta-escuradents, un de gegant a la paret! tela marinera!

I res, després de veure'ns unes quantes ampolles de cava i menjar unes Catalan hamburguer, cap a casa a dormir la mona i l'endemà, com deia, a passar el matí com es va poder, intentant que el martelleig de les cançóns del Julio Iglesias que posa el veí d'adalt a 120 dB de potència no em fessin explotar el cap...

Avui arriba la Marta! i demà marxarem cap al sud, al desert i a Petra!! Ja us ho explicaré!! :)

Fins aviat!! I bon Purim!

dissabte, de febrer 23, 2008

Beware of the grandma

Hola de nou!

buf, ara feia dies eh que no feia un post nou... bé, la veritat és que he anat bastant liat, i tampoc ha passat res de molt interessant, jeje:p Així que la meva vida continua dins la monotonia de sentir el despertador, fer veure que no el sento, tornar-lo a sentir al cap de deu minuts, aixecar-me a encendre l'escalfador d'aigua, tornar al llit, tornar a sentir el despertador (n vegades, sent n força gran;), llevar-me -finalment- i anar a la dutxa, dutxar-me (pas lògic, un cop ets a la dutxa), vestir-me, prendre'm un café amb llet amb galetes kosher, rentar-me les dents i anar a buscar l'autobús...

I en aquest punt és on l'altre dia (bé, ja en fa uns quants, però ara ho he recordat;) se'm va truncar la rutina... Entre casa meva i la parada d'autobús tinc uns 5-10 minuts a peu i aquell dia, ja havia recorregut la major part del camí. Enfilava l'última cantonada quan, de sobte, apareix una iaia molt iaia amb un carret de la compra i m'atura... em fot una parrafada en hebreu (de la qual, evidentment, no vaig entende un borrall, tot i la meva nova adquisició: hebrew with pleasure ;) ... llavors jo faig servir aquella frase a hores d'ara ja tan sobada de "ai don espic jibru"... que normalment fa que la conversa s'acabi... però la iaia en qüestió va dir "ah, ok, english then"... i em va demanar si la podia acompnyar carregant el carretó fins a la següent cantonada (en la direcció d'on jo venia)... i clar, que has de fer, vaig dir q "oh i tant" (oh, and much!, en anglès)... total, que el putu carritu pesava com una mula... no se que coi ho portava, pero deu n'hi do! el que no entenc és com ho va poder portar fins allà... a més, la nansa per agafar-lo quedava molt baixa, pel que jo havia d'anar arquejat per portar-lo... però és clar, una cantonada és un moment!

Hagués sigut un moment a la meva velocitat, però la iaia anava a un pas per segon... o un minipas, més ben dit (o un nano-pas-peroqueraro)... total, que al cap d'uns 5 minuts vam arribar a la susuditxa cantonada... ara vé la part que diu que això de que volia q l'acompanyés a la següent cantonada me la vaig inventar jo i que allò de "nanana... corner ... nananana" que va dir la iaia tot assenyalant cap a la cantonada volia dir que havíem d'anar cap allà... res, que torna a alçar la mà i, com nostru senyor, em guia pel camí. Total, que vam anar fent i anar fent... la dona a més tenia ganes de conversa (de fet, jo crec que vivia allà mateix i que em va portar lluny pq jo feia veure q l'escoltava, jeje:) ... i res ella divagava primer sobre lo maco que es israel (tipic d'ells), que llastima que no hi hagi pau, pq sino seria el millor pais del mon, i tot de topics d'aquests... despres va passar a dir que, a part de la guerra continua, hi havia de fet un altre problema a israel... i era que els joves no aguantaven ni 4 dies casats amb la mateixa parella!! jaja! aqui jo ja em tronxava:p i etc, etc...

Total, que al cap d'uns 20 minuts em trobo de nou davant de casa meva!! just allà que hi ha una parada d'autobus!! tela marinera!! aixi que despres que la iaia dels collons, ossia, la mare de la mare dels ous, m'acomiades emocionada amb uns "God bless you, your family and your girlfriend" (s.c.), vaig tornar a enfilar el cami per tercera vegada per continuar amb la rutina diaria...

Ara la rutina es vigilar a cada cantonada no em surti alguna iaia amb xerrera esperant que faci la bona accio del dia... pero de fet trobo que fent la bona accio de l'any ja n'hi ha prou per no descendre als inferns...

Apa, molts records i fins aviat! Us deixo una foto de l'altre dia que vam anar a Jerusalem a voltar (ja us ho explicare algun dia;)


dissabte, de febrer 16, 2008

Tel Aviv - Budapest - Tel Aviv

Hola de nou!

després d'una setmana de (parèntesi) ja torno a ser per aquí! Bé, de fet ja fa uns dies, des de dimecres, però ja se sap...

Per Budapest molt bé! Bé, el congrés un pal, però això ja se sap, jeje:p de fet no vaig escoltar ni una xerrada, pq el meu jefe volia que acabés de fer unes coses per acabar un article per poder enviar-lo... en resum, que ens vam passar els tres dies de xerrades amb l'ordinador sobre la taula escrivint i fent dibuixets, jaja! Però mira, en el fons és més distret que escoltar xerrades ;)

I res, a l'acabar el congrés va arribar la Marta i vam estar quatre dies voltant per allà! La veritat és que feia fred, però jo crec que com que anava conscienciat que moririem per congelació i ens hauríen d'amputar diversos dits de mans i peus... doncs no n'hi havia per tant... estavem al voltant dels 0-5 graus, però feia sol així que mira, força bé! (sí, sí, ja ho sé, semblo un jaiu parlant del temps, jeje! però és que com que aquí no hi ha obres de l'ave ni la magdalena, doncs haig d'omplir la quota de iaiisme d'alguna manera;)

Mira, us deixo una foto del castell de Buda (bé, del reflex d'unes torres sobre un edifici espantós d'un banc que hi ha per allà dins):


I res, després de fer la dieta del porc durant una setmana (que consisteix en esmorzar, dinar i sopar porc cada dia, jeje;) i de comprar cansalada i uns vinets hungaresos (molt bons, per cert!), de nou cap a la rutina Tel Aviviana (tela, viviana! que dirien a silenci! ;) ... perdó!)

I mira, poca cosa més us explico, aquí ja s'acaba el cap de setmana... que curts que són, jeje! diguesdiooooooooooos!

divendres, de febrer 01, 2008

Caution!

L'altre dia vaig anar a rentar roba al super (sí, sí, al super! és un d'aquests 24/7 que no tanquen, i tenen una bugaderia d'aquestes a monedes annexa)... i quan treia la roba de l'assecadora... mireu amb què em trobo!


Transcric:

REMOVE CLOTHES FROM DRYER AS SOON AS IT STOPS. THIS KEEPS WRINKLES FROM SETTING IN AND REDUCES THE POSSIBILITY OF SPONTANEOUS COMBUSTION.

Flipant no? M'agrada sobretot que diu "Reduces", és a dir, que igualment pot ser que se't comenci a incendiar la roba. Flipant;)

Doncs res tu, aquí s'acaba el cap de setmana... goita, com aquell qui diu el tercer cap de setmana ja! I res, dimecres a les sis del matí agafo un avió cap a Budapest perquè hi anem a una mena de congrés... bé, hi anem bàsicament a passar fred... ja us explicare:) de fet m'hi quedaré tota una setmana pq ho allargo i així em trobo amb la marta allà!

Apa doncs, que vagi bé i fins aviat! I ja ho sabeu, vigileu amb la combustió espontània de la vostra roba;)