Bé, continuo amb el ritme de posts lent i pausat que obliga l'estiu. I és que per aquestes terres l'estiu és moooolt calurós! Només per a que us en feu una idea, aquest cap de setmana passat vaig estar per Galilea i el Golan amb uns amics (ja en penjaré alguna foto) i la nit que vam dormir a Tiberies, la temperatura era de més de 30 graus (de nit!)... i de dia, segons ens va dir un grup de tarragonins que ens vam trobar (sí, són una plaga!) de visita a 'terra santa' (ejem), 44 graus! (i no pas fahrenheit eh!! casum!). Per no parlar de la puta humitat...
I fins i tot, m'han explicat que precisament aquestt cap de setmana passat, han mort un parell de jueus orotdoxos, d'aquests que van de negre amb el barretet i els tirabuixons, pq els molt lerdus (amb perdó) van anar a fer hiking pel desert vestits de negre i sense aigua... i clar, va passar el que va passar. Em pregunto si el jurat dels premis Darwin n'està al corrent:p
Però vaja, no era pas això el que us anava a explicar. Perquè la Marta va estar per aquí uns dies i vam aprofitar per fer una mica el guiri (tb aprofitant que el meu jefe estava de congrés;), però (no em vull fer pesat) fotia una calda que tela marinera!
Total, que vam anar cap al nord a Akko, i a platges de per allà (molt xules, però amb meduses!), també cap a Nazareth (on hi vam menjar de puta mare!) i tb de nou a Jerusalem! Com que teníem ganes de tornar a veure els nostres amics Hasidics en un dia que no fos Sabbath (veure post de l'any passat), vam decidir anar a veure el seu barri estigma, Mea Shearim (allà on van embogir l'any passat i van començar a cremar coses i llençar pedres quan es volia fer la Gay Parade a Jerusalem)... I ens vam trobar amb això:
Entrada (o millor dit, sortida per cames) a Mea ShearimI res, que vam decidir anar a fotre'ns les botes amb un bon sopar no-kosher:)
I també a Jerusalem vam poder entrar a l'esplanada de les mesquites, o Haraam Ash-Sharif, que de fet és on va començar la segona intifada ara farà uns 6 anys... per això ara només es pot entrar a l'esplanada en si, i només durant unes hores i uns dies concrets, i no es pot entrar ni a la mesquita d'Al-Aqsa, ni al Dome of the Rock, que representa q hi ha una pedra que és la bomba pq hi han passat no sé quantes coses... en fi... Us deixo també una foto de l'esplanada (que els jueus en diuen 'Temple Mount', pq es creu que allà hi havia el temple de Salomó i tb el segon temple, i que quan arribi el messies hi construirà el tercer temple...)
Haram Ash-Sharif, Jerusalem
I res, que mentre escrivia això m'he fotut unes patatetes, unes olivetes i una cervesa i vaig mig taja, jeje:) així que aniré a veure que em faig de sopar! I ja us continuaré explicant coses un altre dia!!Fins ben aviat!
13 comentaris:
jejeje q crack tiu, t'imagino amb la birrilla fent conya de les intifades. Deunido la de llocs mitics que estàs visitant eh? Vas caminar sobre el mar de galilea?lu
Una pregunta flx, la puta humitat és una que diuen que sempre va mullada? Típex!
Ostres!, encara que estic content pel nou post (tot i que t'hagis enfadat amb mi, com de castum), m'agradaven més els posts arriscats de l'any passat amb Les aventures encara més extraordinàries d'en Massagran, on tots patiem per la teva vida fins al final de la narració, per si se t'acabava la gasolina en ple desert o per si una colla de fanàtics ortodoxos et perseguien per a una possible lapidació santa que defensés el seu honor i bones costums i la seva religió tant de moda, actual, sensata i bona (com totes les religions, incloent-hi la de la Josefina de sortir cada nit d'estiu a passejar pel voltant de les casernes en pilota picada en senyal d'adoració a la sabia natura i, molt possiblement, als soldats no eunucs que havien decidit conmutar el ranxo de la cantina per una cigarreta a l'intemperie amb l'excusa perfecta de l'ascetisme revolucionari i el sacrifici en pro del bon repartiment del jalar amb la resta de ciutadans).
I ja que parles de posar-se les botes amb menjar no kosher, l'altre dia em vaig mimar amb una amanida de tomàquet, amb all tallat molt finet, fulles de canònge una mica trinxades, tot amanit amb oli d'oliva verge, una mica de llima, sal gruixuda i una mica de canyella: bonííííssim!
Per cert, que ja és irreversible: que avui he portat a la nova empressa els papers de la seguretat social i, potser el més important, el número de compte on podran posar-hi el pa que em guanyaré amb la suor del meu front. Us anyoraré taaaant! :'( Sniff-sniff.
jaja! quin paiu!! (em sembla que hauré de limitar el número de caràcters del comentaris, jeje;)
doncs nen, que vagi molt bé la feina nova!! i vigila amb el què fas, eh;) nantrus tb t'enyorarem... no sé si tant com els del quiqu, jeje:p però sí... ja vindràs algun dia a saludar oi? allò s'està quedant més buit que (ara et toca a tu fer una comparació amb la josefina, q jo men vai a dinar!)
Jo t'enyoraré molt tb pau, de fet ja ho estic fent. Els fises no seran el mateix sense tu! De fet quasi segur que jo no aniré a cap altre fises ja, però convenia dir quelcom similar.
Isaac, sincerament, la meva activitat científica no es caracteritza per haver aportat pas res al fises, tret de dos tristos posters falsos, més falsos que l'afirmació de la Josefina al dir-li al Napoleó que l'armari estava més buit que la facultat de física de la UB quan, en canvi, aquest no feia més que pensar que no recordava haver donat pas festa a ningú de la guàrdia personal mentre les fustes semirossegades pels corcs del moble vell crepitaven, no tant pels corcs, com per la festassa que s'estaven muntant els soldadets nus, que a les fosques havien arribat a la conclusió que un forat és un forat, que más vale pajaro en mano que cien volando i que allò que tenien en mano no era pas un pajaro (o sí), però que ningú no es perfecte ni ho seria mai, ni que es digués Jack Lemon o Josemaria, a excepció única de l'Steinbeck, of course.
Flx, limita el que vulguis, però jo pago els ciberimposotos de la blogosfera puntualment. Per Stallman!, on anirem a parar! Que hagi hagut d'aguantar seminaris de l'Aurora i del Rubí i, a la meva edat sentir-me dir aquestes coses. Si de Gennes aixqués el cap...
I, per omplir una mica més i acabar (i ja que els tres sabem de què va), postejo un acudit acudit una nit de Moritz:
El Taron li diu a l'Au:
-Tu ets la meva forma...
-Tu ets el meu vector -- respon tendrament.
Al cap de dos derivades de Lie van tenir un producte escalar definit positiu i simètric, encara que van destroçar la varietat i no els va sortir gens fibrat.
ei hola flx & co. aviat ens veiem de nou a BCN (~ 20 agost). I tu quan tornes nen? Molen aquestes excursions i la densitat de llocs emblemàtics qui hi ha per cm^2 aquí a la terra promesa. Vas estar als alts del golan? quin perill! en fi, que no hagués pensat mai que un retol et fes repensar alguna de les teves malifestes. Segur que la marta va posar seny :P
així que ja has firmat ptu pau! ara quan tornem comencem amb l'espai dual que veig que tens el cervell com una olla a presió que tanca malament :D
petoooooons, si voleu dedico un ojete al capitoli de part vostra (es veu des del terrat!)
deup
filldeputaaaaa
jeje! doncs jo torno el dia 24!! aixi q quasi quasi com tu gui!! :)
i de fet... vaig ser jo qui va posar seny allà al barri dels xungus, not pensis:)
fins aviat!
Osti Pau... com estem, no??? Ja no tornaràs mai més per la facultat? Jo avui i demà encara hi seré per aquí, el Pago no fa vacances encara i, de fet, estic treballant més que mai...
A veure si visites http://peroqueraro.blogspot.com/
que els "hosts" som uns éssers una mica coneguts.
Ei, Fèlix !!!
Que no et dic mai res, ara... És que tinc els nervis desfets: els informàtics que la feina tenen unes mans que semblen peus i cada vegada que han d'arreglar una cosa n'espatllen tres (em tenen fregida) , la meva comunitat de veïns aviat serà declarada franquícia de St. Boi, i per si no n'hi havia prou, com ja deu saber tinc els paletes a casa !!!!!!
Senyor !!!
Malgrat tot, m'he llegit el teu post atentament i els comentaris per sobre. I estic d'acord amb en Pau en que les històries arriscades enganxaven més. Ara que, triar per triar, val més això i que tornis tan llarg com ets a casa !!!
Que per cert està al caure, oi?
va parir! nomes em voleu pq arrisqui la vida amb fanatics religiosos? va parir!
be, potser abans de marxar fare una excursioneta per territori palesti, aixi q ja us explicare que tal i si trobo fanàtics dels altres:p
per cert pau, no sabies lu del peroqueraro? jeje, hi haig de penjar una foto q vai fa uns dies, es perfecte pel peroqueraro:)
salut i a vore si aviat actualitzo!
Home, veig que postejes amb data 8 d'agost i en el meu sistema de referència inercial (segons el principi de relativitat general fort --estic en un camp gravitarori, coi!--) toquen les sis del dia 15, però bé l'espai-temps és el que té, que sembla una bola d'aquelles d'espaguetti que no saps on comença i on acava fins que no les poses en aigua bullent (amb una mica de sal i oli, clar) i, d'altra banda, m'he passat els últims set dies fent cua al sud de França, on vaig estar més de 4 hores per fer 100km a la franja horaria de 12h-17h, molt agradable i gens envejable (ho dic per si algú estava a l'A7 l'altre dia). Si el de Gennes aixeques el cap...
Dit això, la meva segona aportació és que tinc la teoria que el Napoleó no va arribar mai a Italia. Allà el Cafè és bo. Tan li fot si el fas a l'autopista, al costat del Duomo de Florència o a un motel de carretera de nom La P@#~na de la tua Mamma (on no hi he posat les extremitats, es clar), però és bo.
Sobre el comentari de que volem que arrisquis la vida... home!, però si des de que vas posar els peus al país duent un manual d'àrab sota el braç els del mossad han aturat totes les operacions especials i han posat tots els seus efectius en alerta màxima! i segur que no pots entrar a comprar fuet de camprodon en un super sense que moguin trenta-sis satèlits militars i un d'un grup independent que filma reportatges de la vida animal per al youtube. Flx, accepta-ho, si pogués viatjar endavant en el temps i estigués a la biblioteca central de la lluna (al costat de la Hildy) llegint història antica pre-invasió, no podria llegir-me el capítol de Palestina perquè les lletres anirien canviant a una velocitat astronòmica degut a que segurament estas continuament posant seny a cadascun dels teus actes!
O bé he caigut en un forat negre de Kerr i estic just al límit de l'ergoesfera nadant contra corrent i amb les busques del rellotge totalment aturades o bé la promesa del nou post és com allò de la terra que durant anys i anys ha portat d'aquí cap allà a tots els teus actuals conciutadans (o víctimes).
;-) Volem un post!, que encara em queden 15 dies de festa i no sé què fer (a part de llegir-me el codi font del python, clar).
Publica un comentari a l'entrada