Doncs ara veureu com es que vaig fer aquesta foto... Però primer us haig de posar en antecedents.
L'arribada a Tel Aviv, com us vaig dir, va ser molt plàcida. El vol anava una mica amb retard, però vaig arribar al pis que m'havia trobat l'Andreas, un company de la Universitat, als vols de les vuit del vespre. Mentre esperàvem a casa seva (que és porta a porta amb la meva) la dona que em lloga el pis (i que també li lloga el seu), vam fer unes birries per anar fent boca. Va arribar la dona, i em va ensenyar el pis. No està gens malament. Té un menjador-cuina amb una nevera nova i silenciosa (oé-oé-oé!), un parell de fogons elèctrics, un microones, dues taules i algunes cadires, i alguna altra cosa. L'habitació de fet no és ben bé una habitació (de fet no hi ha portes al pis, a part de la del lavabo), sinó més aviat una saleta amb una tarima de fusta a on hi va un matalàs (i no hi cap res més, literalment). I després el lavabo. Però he parlat de matalàs oi? Doncs això, que hi havia la tarima on hi deuria anar un matalàs, però diguem que no venia amb el pis... Per sort l'Andreas ho sabia i havia contactat amb uns amics de la uni, i un d'ells em va deixar un matalàs, així que al cap d'una estona van arribar amb el matalàs (i el vam pujar la gens menyspreable quantitat de 3 pisos sense ascensor, claru;)...
I res, l'altre cosa és que a Tel Aviv a l'estiu hi fot una calda insuportable, però jo hi vaig anar a aterrar durant la setmana més freda de l'any, mandangüevos! I evidentment no tenia ni mantes ni llençols ni res (de fet tenia uns llençols de l'altra vegeda, però a la Universitat)... i el millor de tot... l'aire condicionat (ossia, la bomba de calor, perquè aquí això de la calefacció no ho coneixen) no funcionava! (cagumlareputa!)... per sort, em van deixar unes mantes i una mena d'estufeta i així, qual homeless, vaig passar (rasca) la primera nit. De fet no vaig dormir gaire, pq a les sis o així surt el sol i diguem que les persianes a l'habitació són... no hi són:p Però vaja...
Així, i ja arribo al punt clau i no m'enrotllo gaire més, l'endemà em van acompanyar a Ikea (sí, aquí també són uns bojos per Ikea) a comprar coses pel pis (com ara una nòrdica, és clar). I res, torno a casa, pujo els tres pisos carregat com una mula (amb les bosses d'Ikea i les que tenia a la Universitat), les deixo al replà, trec les claus de la butxaca, obre un pany, obro l'altre... i la porta no s'obra... Bé, jo mai sé si els panys s'obren a dreta o a esquerra, així que provo cap a l'altre costat... i la porta no s'obra. Començo a girar amb totes (quatre) les combinacions possibles... i la porta no s'obre. Començo a posar-me nerviós i el pany de dalt que no gira... Va dur! Mecagunlaputa! Després de mitja hora de rellotge, el (putu) pany continua sense obrir. Decideixo trucar a la dona del pis i em diu que "mmm, siiiiii, mmmm, no obra? mmmm, siiiii, mmmmm". Li dic que truqui a un serreller i diu "mmm, siiii, mmmmm, no obra? mmmm"... total, que em diu que enviarà al seu nebot a veure si pot obrir. Jo per la meva part truco a un amic, el Jordi, que estava per allà a veure si podia venir a provar si ell podia obrir. Res, al cap d'una estona arriba amb un altre amic seu, i cap dels dos, després d'estona provant-ho pot obrir el (putu) pany (de merda). Més tard arriba el nebot de la dona del pis, i tampoc pot obrir (en certa manera me n'alegrava, almenys no quedava com un inútil!)... Total, que el nebot truca a la tieta i després de mil hores de regatejar decideixen trucar al serreller (era ja mitjanit)... I el tio, al cap de mitja hora arriba... I el pany ja era obert! Mecagumlaputa tanta física i tanta hòstia que diria ma mare! El Jordi el va obrir escalfant-lo amb un encenedor!! Oh sí!! I res, que el tiu va arribar i va canviar al pany, que estava vell del cagar es veu i per això tinc la foto! Quina nit!
Bé, tampoc us explicaré que vaig tancar la casa (sent-hi jo a dins) aquella nit amb el pany nou, i que no vaig poder obrir... fins al cap de mitja hora! i d'aleshores ençà aquell (filldeputa de) pany (de la grandíssima merda) no l'he tornat a girar :)
Però bé, ara ja tinc l'aire arreglat, la porta obre (bé, només amb un dels panys;) i tot ja està més o menys arreglat:) i tot la mar de bé, tu!
Perdoneu pel rotllo (si és que algú ha arribat fins al final;), el proper post prometo que serà més curt!! Records a tots i fins aviat!
10 comentaris:
ueeeeeeee
qe gran la teva Sra Balowsky.
sí tiuuuu, que foooort, tiuuuu
Tu creus que has d'anar a un altre pais a muntar aquests espectacles?
I una altra cosa... que passa alla que tots els pisos son una mica defectuosos?
ui, aquí els pisos de lloguer són en general una putu merda! en el sentit que te'ls donen sempre bruts com la merda i a punt de caure a trossos, jeje xD
per cert, tonirl, ja vas fer el FIR? q tal??
Jajaja! Molt bona, Flx, la història ha estat molt bona.
El Jordi que va aconseguir obrir el pany és el Soriano, oi? Aquí es nota que, de fet, els qui diuen que els experimentals són els que saben física, tenen tota la raó, com la teva mare.
Tonir, el Flx té el do de la ubicuitat, o de la invariància translacional, en el sentit que pot liar-la diversos ordres de magnitud tant aquí com X metres més enllà. Temporalment hi ha una fletxa que va com l'Entropia: cada cop la lia més. El Penrose i el Hawking estan reformulant l'scatering de funcions d'ona al voltant d'un Flx i postulen la formació d'un horitzó d'esdeveniments (no a temps infinit) sinó a temps instantáni en qualsevol sistema de referència. En un univers buit sense matéria, si hi poses un Flx accelerat, observaràs una radiació de Planck de futileses enciclopèdiques entanglejades amb esperiències gairebé extrasensorials simpàtiques. És la única persona que pot coexistir en tots els multiversos alhora i fer colapsar totes les funcions d'ona en l'absurd quàntic, sense trencar unitarietat. El problema de la mesura en el seu cas és irrellevant i el principi de Heisenberg es redueix a un lema: si el Flx corre per allà aprop, l'estat quàntic de qualsevol partícula o sistema totalment aïllat, és imprevisible.
Flx, guarda't el pany de record!
de fet, no esperava menys de tu, ditu. Ja se sap que tant de temps a la facultat no és bo per a ningú, i menys per algú que de sèrie ja comença amb les facultats pertorbades...valgui la redundància. Potser és que ets una mena d'imant pels problemes, desgràcies, impediments i altres fets psico-paranormals...o és que has anat a parar a un país raro de collons. O potser les dues coses.
Jeje. Hi ha gent que et coneix. ;-)
Jo, més que un iman, penso que és un monopol amb càrrega -1.
capullus! jeje:)
imant o monopol... aquí està diluviant!! collons com plou! i l'aigua se m'escola per la finestra, va parir! hauré de trucar a la Sra. Balowski, jeje;)
ala!
Vigila amb els llamps! ;-)
Digueu-me obsessiu, si voleu, però a mi m'ha fet gràcia: aquí està.
Oju al alt-text que apareix si deixeu el mouse sobre la imatge prou estona.
Publica un comentari a l'entrada