dijous, de juny 05, 2008

Iala!

Uei!!

Sí, sí, tot i passar molt de temps sense donar senyals de vida, encara sóc per aquí... però ja s'acaba això! Dissabte a la nit arribo a Barcelona, sí els de la seguretat de l'aeroport de Tel Aviv em deixen, jeje;)

I res tu, ara he vist que un post anterior us deia que us explicaria la visita a Hebron, però ara em fot mandra tu, jeje:p us poso només el vídeo que vaig fer-hi:



Només per no deixar-ho tant penjat, només dir-vos que hi vam anar en una visita organitzada per dues ONGs israelianes, Break the silence i Children of Abraham. Si teniu curiositat mireu una mica, sobretot la primera que és la que té més i millor informació.

I canviant de tema... doncs això tu, que després de cinc mesos me'n torno a casa! oleole:) i no és que no m'hagi passat bé aquí, tot el contrari! De fet si ho he aguantat bé és gràcies a la calor (tant literal com figurada) d'aquesta ciutat que recomano a tothom...

Quan sentim parlar d'Israel el primer que ens ve al cap són bombes explotant sobre el mercat de Gaza o dins un autobús de Tel Aviv. Crec que el segon pensament aniria cap a tot allò que en diuen Terra Santa, ja sigui cristiana (la tomba de Jesús, Betlem (Pessebre en català;), Nazareth, el riu Jordà, els pans i els peixos); jueva (el mur de les lamentacions amb els men in black amb barret i tirabuixons donant-s'hi cops de cap, els canelobres multibraç); o musulmana (l'esplanada de les mesquites, els muetzins fent xivarri a tota hora -bé, cinc cops al dia- des dels minarets). Però la veritat és que, per mi, Israel no és només tot això. Fins i tot diria que és molt més malgrat tot això. I Tel Aviv el que millor descriu aquest altre Israel.

És la platja amb els socorristes cridant tota l'estona aprofitant amb escreix els seus minuts de glòria i el venedor de gelats amb el seu "Artic, artic, banana, xocolat, limon".

La inacabable vida nocturna amb cerveses de mig litre en mig litre, i els bars plens els set dies de la setmana durant tota la nit.

El líquid dels aires condicionats caient per tota la ciutat i regant el paviment i omplint galledes casa rere casa.

L'humus, els shawarmes, el sabih, i totes les maneres pensables i impensables d'omplir una pita. Ah, i acompanyar-ho (ja que aquell dia s'està ressacós) d'un suc natural de magrana o de pastanaga i taronaja.

En fi, que molts records que d'aquí a dos dies ja seran el passat (ai, això sona molt xungu, entre barreja de manual d'auto-ajuda i comentari de jaiu, pero vaja, ho deixaré ;) En resum, que m'ho he passat de puta mare però ja n'estic fins els collons (encara que sembli una contradicció) i ja tinc moltes ganes de tornar!

Així que com dirien per aquí, iala!

mos la veiem! fins aviat!!!