buf, ara feia dies eh que no feia un post nou... bé, la veritat és que he anat bastant liat, i tampoc ha passat res de molt interessant, jeje:p Així que la meva vida continua dins la monotonia de sentir el despertador, fer veure que no el sento, tornar-lo a sentir al cap de deu minuts, aixecar-me a encendre l'escalfador d'aigua, tornar al llit, tornar a sentir el despertador (n vegades, sent n força gran;), llevar-me -finalment- i anar a la dutxa, dutxar-me (pas lògic, un cop ets a la dutxa), vestir-me, prendre'm un café amb llet amb galetes kosher, rentar-me les dents i anar a buscar l'autobús...
I en aquest punt és on l'altre dia (bé, ja en fa uns quants, però ara ho he recordat;) se'm va truncar la rutina... Entre casa meva i la parada d'autobús tinc uns 5-10 minuts a peu i aquell dia, ja havia recorregut la major part del camí. Enfilava l'última cantonada quan, de sobte, apareix una iaia molt iaia amb un carret de la compra i m'atura... em fot una parrafada en hebreu (de la qual, evidentment, no vaig entende un borrall, tot i la meva nova adquisició: hebrew with pleasure ;) ... llavors jo faig servir aquella frase a hores d'ara ja tan sobada de "ai don espic jibru"... que normalment fa que la conversa s'acabi... però la iaia en qüestió va dir "ah, ok, english then"... i em va demanar si la podia acompnyar carregant el carretó fins a la següent cantonada (en la direcció d'on jo venia)... i clar, que has de fer, vaig dir q "oh i tant" (oh, and much!, en anglès)... total, que el putu carritu pesava com una mula... no se que coi ho portava, pero deu n'hi do! el que no entenc és com ho va poder portar fins allà... a més, la nansa per agafar-lo quedava molt baixa, pel que jo havia d'anar arquejat per portar-lo... però és clar, una cantonada és un moment!
Hagués sigut un moment a la meva velocitat, però la iaia anava a un pas per segon... o un minipas, més ben dit (o un nano-pas-peroqueraro)... total, que al cap d'uns 5 minuts vam arribar a la susuditxa cantonada... ara vé la part que diu que això de que volia q l'acompanyés a la següent cantonada me la vaig inventar jo i que allò de "nanana... corner ... nananana" que va dir la iaia tot assenyalant cap a la cantonada volia dir que havíem d'anar cap allà... res, que torna a alçar la mà i, com nostru senyor, em guia pel camí. Total, que vam anar fent i anar fent... la dona a més tenia ganes de conversa (de fet, jo crec que vivia allà mateix i que em va portar lluny pq jo feia veure q l'escoltava, jeje:) ... i res ella divagava primer sobre lo maco que es israel (tipic d'ells), que llastima que no hi hagi pau, pq sino seria el millor pais del mon, i tot de topics d'aquests... despres va passar a dir que, a part de la guerra continua, hi havia de fet un altre problema a israel... i era que els joves no aguantaven ni 4 dies casats amb la mateixa parella!! jaja! aqui jo ja em tronxava:p i etc, etc...
Total, que al cap d'uns 20 minuts em trobo de nou davant de casa meva!! just allà que hi ha una parada d'autobus!! tela marinera!! aixi que despres que la iaia dels collons, ossia, la mare de la mare dels ous, m'acomiades emocionada amb uns "God bless you, your family and your girlfriend" (s.c.), vaig tornar a enfilar el cami per tercera vegada per continuar amb la rutina diaria...
Ara la rutina es vigilar a cada cantonada no em surti alguna iaia amb xerrera esperant que faci la bona accio del dia... pero de fet trobo que fent la bona accio de l'any ja n'hi ha prou per no descendre als inferns...
Apa, molts records i fins aviat! Us deixo una foto de l'altre dia que vam anar a Jerusalem a voltar (ja us ho explicare algun dia;)
