dijous, de juny 05, 2008

Iala!

Uei!!

Sí, sí, tot i passar molt de temps sense donar senyals de vida, encara sóc per aquí... però ja s'acaba això! Dissabte a la nit arribo a Barcelona, sí els de la seguretat de l'aeroport de Tel Aviv em deixen, jeje;)

I res tu, ara he vist que un post anterior us deia que us explicaria la visita a Hebron, però ara em fot mandra tu, jeje:p us poso només el vídeo que vaig fer-hi:



Només per no deixar-ho tant penjat, només dir-vos que hi vam anar en una visita organitzada per dues ONGs israelianes, Break the silence i Children of Abraham. Si teniu curiositat mireu una mica, sobretot la primera que és la que té més i millor informació.

I canviant de tema... doncs això tu, que després de cinc mesos me'n torno a casa! oleole:) i no és que no m'hagi passat bé aquí, tot el contrari! De fet si ho he aguantat bé és gràcies a la calor (tant literal com figurada) d'aquesta ciutat que recomano a tothom...

Quan sentim parlar d'Israel el primer que ens ve al cap són bombes explotant sobre el mercat de Gaza o dins un autobús de Tel Aviv. Crec que el segon pensament aniria cap a tot allò que en diuen Terra Santa, ja sigui cristiana (la tomba de Jesús, Betlem (Pessebre en català;), Nazareth, el riu Jordà, els pans i els peixos); jueva (el mur de les lamentacions amb els men in black amb barret i tirabuixons donant-s'hi cops de cap, els canelobres multibraç); o musulmana (l'esplanada de les mesquites, els muetzins fent xivarri a tota hora -bé, cinc cops al dia- des dels minarets). Però la veritat és que, per mi, Israel no és només tot això. Fins i tot diria que és molt més malgrat tot això. I Tel Aviv el que millor descriu aquest altre Israel.

És la platja amb els socorristes cridant tota l'estona aprofitant amb escreix els seus minuts de glòria i el venedor de gelats amb el seu "Artic, artic, banana, xocolat, limon".

La inacabable vida nocturna amb cerveses de mig litre en mig litre, i els bars plens els set dies de la setmana durant tota la nit.

El líquid dels aires condicionats caient per tota la ciutat i regant el paviment i omplint galledes casa rere casa.

L'humus, els shawarmes, el sabih, i totes les maneres pensables i impensables d'omplir una pita. Ah, i acompanyar-ho (ja que aquell dia s'està ressacós) d'un suc natural de magrana o de pastanaga i taronaja.

En fi, que molts records que d'aquí a dos dies ja seran el passat (ai, això sona molt xungu, entre barreja de manual d'auto-ajuda i comentari de jaiu, pero vaja, ho deixaré ;) En resum, que m'ho he passat de puta mare però ja n'estic fins els collons (encara que sembli una contradicció) i ja tinc moltes ganes de tornar!

Així que com dirien per aquí, iala!

mos la veiem! fins aviat!!!


3 comentaris:

Isaac ha dit...

iala iala! que el campelo ja ve cap aquí! que guay tiu! arribes la setmana ideal, jeje, reserva't el dissabte que ve please! i a veure si ve el pau tb! celebrar una tesi val aixo i mes, no? em tindràs per la uni durant el juliol tb, que em paguen per quedar-me un temps! jeje

bon viatge i despedeix-te a muerrrte! però no figurativament. mua.

Anònim ha dit...

Be a mi no me la veuras... tot i q si vols fer unes vacancetes per aqui... pero suposo que les teves vacances ara seran estar a casa, jejeje.
No res Salut muyayo!

Anònim ha dit...

Ei, el silènci trencat i la tranquil·litat espero que també (si segueixo amb l'estil lacrimògen del post, diré que perquè això voldrà dir que per fi ens veurem una estona i, qui sap, potser fem un café d'aquells de mentida de la màquina del hall o potser ho canviem per una aigua amb gas al pati, davant del bar, donant conversa a l'home del puro perenne que treballa massa hores --o més de les que pot suportar, tot és relatiu menys l'interval ds-- i podrem comentar l'últim capítol de House, que encara no he pogut oblidar degut a la visió onírica de la Cuddy).

A veure doncs si el el divendres que ve podem voltar l'estona i fer el boig al més pur estil Campelo, fet que ens conduirà a la troballa d'una ampolla de Klein de cava, verda y plana com la ment peroquerrara, l'espai euclídi de la wikipedia o la trama d'un superventes de Sant Jordi.

import campelo