Comiat

Divendres dia vint-i-dos de Desembre de 2006. 21.57, hora local.

Doncs sí, la última nit a Tel Aviv. Temps de recordar, de fer balanç, bla bla bla... Bé, no m'enrotllaré perquè tinc moltes coses a dir i poques ganes d'escriure-les :p però en resum, que m'ho he passat molt i molt bé! Més del que em pensava, de fet! I és que la gent és molt i molt maca i molt oberta, cosa que s'agraeix molt quan vas a un país llunyà!

Un dia preguntàveu com era la nit a Tel Aviv... doncs mireu, és així ;) :

Tel Aviv de nit

Bé, suposo que el que la Cast volia dir era que com era la farra per aquí... doncs mira, l'altre dia vam sortir (era dimarts) de farra amb els amics de la uni, per fer una mica de comiat, i ens ho vam passar de puta mare!! Ostres, a veritat és que feia temps que no sortia fins tard (no havia passat d'anar a sopar i fer birres i algun que altre porret, però abans de les dues a casa, com un bon minyó), però mira, aquest cop entre les birres i uns polvets màgics psicotròpics (una mena de xute de cafeina em sembla) que vam barrejar a la cervesa i al nostre cervell, doncs m'ho vai passar teta, i a quarts de cinc de la nit ens fotien fora del bar (que feia més d'una hora que no hi havia ningu mes, jeje:p)... i ja ens en vam anar cap a casa, pq l'endemà tocava treballar... però va resultar que amb tanta excitació droguil no vaig poder aclucar l'ull (l'endemà vam comprovar que cap dels quatre havia pogut dormir més d'una hora)... i a les deu del matí cap a la uni sense haver dormit! I encara ara flipo de que vaig aguantar el dia molt bé (amb seminari inclós a les dues de la tarda, cosa que fa adormir fins a les pedres!)...

I res, que paro d'escriure, pq tampoc estic molt inspirat... ja us explicaré més coses ara ja de paraula! Perquè demà a mitja tarda agafo l'avió i espero aterrar a Barcelona al vespre-nit!! I a disfrutar del fred penedesenc, i d'algú que me'l farà passar en seguida:)

Fins molt aviat a tots!!!!

Comiat des del castell de Nimrod

Algunes fotos de Petra

Passatge que s'atravessa per arribar a l'antiga ciutat de Petra

La primera visió que vam tenir de la cambra dels tresors

Uns particulars habitants de la ciutat

Benzineres

Uei!

Si tu, ara ja feia temps que no deia res... però és que entre el pont vostre que ningú deia res i q jo he fet una mena de mini-pont aquí, i que tot això ja s'acaba...

Doncs això, que la setmana passada van estar per aquí la meva germana i el seu xicot i m'hi vaig afegir de dijous a diumenge! (amb les corresponents campanes de dijous a la tarda i de diumenge, claaaaru:)

I res tu, que dijous amb cotxe xino-xano cap a Eilat (al sud d'Israel, que dona al mar roig), que està a uns 350 km de Tel Aviv (dada important, ja ho veureu...). Doncs molt bé, anar tirant, anar fent quilometres, anar arribant al desert (s'havien de creuar uns 200 km de desert!)... i veiem una benzinera, però quedava un quart de dipòsit llarg i no sabem ben bé perquè, però no vam parar a omplir-lo... i res, que resulta que al desert les benzineres no abunden i, de sobte, com per sorpresa, salta l'alarma de la reserva... faltaven uns 70 km per arribar a Eilat i al mapa no semblava haver indicis de benzineres fins a Eilat... bé, cotxe automàtic: no pots fer la tàctica de posar punt mort a les baixades per a consumir menys... ens mantenim a uns estrictes 90 km/h per minimitzar el consum i anem fent quilometres. El nerviosisme comença a regnar a l'ambient quan passem un cartell de "Eilat 50 km"... L'agulla està al límit, no pot baixar més... miracle! un oasi al mig del desert! una benzinera!!! Respirem i hi entrem. Sembla que per entrar-hi has de fer mil i una voltes! Fem la conya, amb aquella tranquil·litat que dóna tenir la benzinera allà al davant amb un cotxe que n'acaba de sortir, de que encara ens quedaríem sense benzina de fer tantes rotondes per arribar al sortidor. Eren per allà les nou del vespre. Intentem mirar si hi ha algú, però ens les havíem d'apanyar sols... Entro a mirar a la botiga/self-service si hi ha algú que ens pugui ajudar (evidentment, qualsevol indici d'instruccions en algun alfabet comprensible era pur desig...) A dins no semblava que hi hagués ningú... em trobo un paiu que no parlava anglès... la tia de la caixa encara menys (i passava de mi la molt sorra!). El tiu q no parlava anglès em diu que vagi amb ell a fora. Està aparcat amb una furgo, i de dins en surt una noia descalça, amb el botó del pantaló descordat i cordant-se el cinturó (estaria dormint... o potser... bé, continuem...). Aquesta sí que parla anglès, i entre ella i el tiu, intenten seguir les instruccions del sortidor. Torna l'esperana. Però arriba un moment en que el putu sortidor els demana una mena de codi... proven un número qualsevol i res... 1234 i tampoc res... 1111 i tampoc res... 0000 i res... Arriba un altre cotxe. Parlen entre ells. La noia del cinturó descordat (ara ja cordat) ens delega cap als nouvinguts. Ja han passat uns 20 minuts. La furgoneta marxa, els devíem haver tallat el rollu, pobres... Els altres parlen anglès. Els altres són un noi i dues noies amb cara d'haver begut una mica de més i amb ganes de festa. Portaven un cotxe llarg, suficient per encabir-hi tres persones estirades en un darrera... El tio ens pregunta si no ens queda benzina i li diem que molt poca. La cara que posa quan veu l'agulla prement amb tota la força el piu que marca la E d'empty no té preu. Veu que ens quedarem tirats i prova amb una altra maquinota ditxosa... miracle! funciona! aquesta no necessita codi, qualsevol número li val (això ens diu almenys, tot i que crec q era algun cabalista i coneixia tots els numeros;) Posem benzina!! Sí, per fi, mitja hora llarga més tard, continuem cap a Eilat i hi arribem! Quin patir!!

I res, que com q m'he enrotllat amb la batalleta de la benzinera i ara m'en vai a fer unes birres, doncs que ja penjaré fotos i explicaré que tal per Petra, el Mar Roig i Palestina un altre dia!

Salut i fins aviat!!

Els 3 Tenors

Dijous passat vaig anar a sopar a Rehovot (mmmh! un entrecot boníssim al Milano) amb uns amics que tinc allà, i em vaig quedar a dormir a casa un d'ells pq l'endemà volíem fer una excursió i marxar a primera hora. Un paiu m'havia recomanat d'anar a un lloc a una horeta en cotxe de Rehovot on hi ha una ciutat subterrània de quan els Macabeus (de fet aquí el macabeu no és una varietat de vi, sinó una cervesa:p i un equip de bàsquet! jaja:) s'amagaven dels Romans...

Total, q ens vam llevar a les vuit del matí (si tu, no paro de matinar els caps de setmana, això no em farà bé!) amb la intenció d'anar a llogar un cotxe... però és clar, hi ha la cosa aquesta del sabbath que vol dir q tot tanca a partir de divendres al migdia... i clar, si llogàvem el cotxe no el podíem tornar fins diumenge al matí, però resultava que tampoc el podíem tornar per motius que ara fa mandra explicar :p ... total, q al no poder llogar un cotxe, vam decidir anar-hi en taxi, com uns senyoritus! (de fet, els taxis no són gaire car(t)s, i com q érem 3 de fet ens sortia més barat q llogar el cotxe!) A més, el taxista (quin gran gremi el dels taxistes!) era un friki de la hòstia! el tio, no sé perquè, em parlava en francès! i jo amb el meu gavatxu cutre l'anava contestant com podia, fins q va decidir parlar en castellà el puta!! jaja, jo allà patint i el tiu parlava castellà! en fi... total, q a mig camí ens diu "us importa que posi música?" i posa un cassette atrotinant dels tres tenors! jaja, quin riure! i el tiu anava cantant!! Boníssim! I bé, vam arribar, després de dubtar durant uns minuts de l'existència i de l'interès del lloc... però al final va resultar xulíssim!

Era un parc natural, anomenat Beit Guvrim - Maresha, i hi havia doncs un munt de coves i d'excavacions d'un antic assentament de gent de fa més de 2000 anys! impressionant! Us poso algunes fotos:

Columbari... veneraven els coloms i després se'ls jalaven! ja ho deia l'obèlix...

També feien oli, i es que aquella zona està plena d'oliveres!

I res, després de unes 4 horetes voltant, i de perdre'ns pel mig d'un camí on hi deia Firing risk. Entrance forbidden que el canadenc anglo-parlant que anava amb nosaltres digues que esperava que s'haguessin equivocat amb l'us de l'anglès perquè segons ell el risc de firing volia dir aquí risc de que algú ens disparés! però no, va resultar ser risc d'incendi (ho va veure al cartell en hebreu! uff!) ... quin yuyu, jeje:p

Arbre desolador al mig del camí per on ens vam mig perdre

I res tu, tot molt bé! Després de tornada cap a Rehovot, un parell de Guiness i Sherut de tornada cap a Tel Aviv!

I demà cap a treballar que ja és diumenge! Però a la tarda me'n vaig a l'aeroport que arriben la meva germana i el seu xicot!!

Records a tots i fins molt aviat!!