Don't Go Home With Your Hard-On

Tornem-hi. Tornem a la rutina després d'uns dies de vacances. Quin pal oi? És ben curiós el mal que poden fer unes vacances i la desgana que es té al tornar-ne, bé, almenys és el que em passa a mi. Potser a la gent que li agrada molt la seva feina té ganes d'acabar les vacances per poder tornar a la feina. Vist així, prefereixo la meva patologia ;)

Bé, no vull embrancar-me en reflexions que us suden el nabu, que diria aquell:p va, us explicaré una mica els quilometres que hem arribat a fer en dos caps de setmana de cotxe, deu n'hi do! El primer cap de setmana vam anar cap al sud, passant pel mar mort a fer picar totes les ferides, fins a Eilat, que es troba als peus del Mar Roig. Segurament és la ciutat més lletja que he vist mai aquí a Israel (amb el permís de Tiberies), pq és com un gran complexe lúdico-turístico-benidòrmic que tela! Lleig del cagar, vaja. I us preguntareu, què collons hi van a fer allà? Doncs té dues coses bones: 1) és la manera d'anar a Petra (la frontera més propera per creuar a Jordània es troba allà) i 2) el fons marí es impressionant! has de vigilar de no xocar amb el corall quan nedes, com aquell qui diu! Bé, i el camí per arribar-hi es molt xulu! El paisatge, vull dir, pq creues el desert del Negev (sí, quasi ens tornem a quedar sense benzina, n'hi ha que no aprendrem mai;) Us deuixo aquí un video del desert fet des del cotxe:

I res tu, que per Petra molt bé! Els Jordans són la patxorra fets persones! Vaig veure que el que realment volia ser de gran era ser taxista a Jordània!

Com que em fot una mica de mandra escriure gaire avui, us deixo una foto que vam trobar tot passejant per Tel Aviv. Ja diuen que una imatge val més q mil paraules... però us deixarieu defensar per algú com aquest individu?

La Champa

Ei! ara tornava a fer dies oi? res tu, que comença a fer calor, molta calor i aquí l'astènia (que no abstèmia, ja veureu ja) primaveral passa directament a la permanent nyonya estival...

No és per fer dentetes, però us podria dir que fa un parell de setmanes vaig anar a la platja (que tinc a cinc minuts a peu) i s'hi estava de puta mare! Caloreta, no massa gent (bé, n'hi havia, però res comprat amb els caps de setmana d'estiu a Tel Aviv, on la platja es converteix en un formiguer!), i un parell de banys sense meduses en una aigua prou no-freda com per banyar-s'hi, però prou freda com per fer trempar els mugrons i contraure la tita fins a límits insospitats:p

Per cert, una curiositat que vaig veure en una de les platges de Tel Aviv, la dels religiosos (sí tu, tb tenen platges els putes!):



Fixeu-vos però que per dissabte no hi diu res, és clar, és Sabbath i no fos cas que els passés alguna cosa si van a la platja (de fet, aquesta és una de les millors platges per anar-hi un cap de setmana d'estiu, pq està pràcticament buida;)

Però anem al tema, i parlem de la no abstèmia primaveral. L'altre dia vam anar a sopar amb uns amics d'aquí a un lloc anomenat La Champa. Fins aquí tot normal. Resulta però que és un "cava-bar" que diuen ells... sí, sí, cava de cava, de la beguda! I és que s'ha posat com de moda aquí de beure cava! Sí, sí, ara el que més coneixen de Catalunya ja no és el Ronaldinho (no faré further comentaris), ni Gaudí (que ja cansa;), ni els barrets mexicans. No. És el cava! Flipant! Doncs al lloc aquell (cliqueu aquí per veure'n una ressenya al Jerusalem Post).

I res tu, únicament cava per beure! I tot Vallformosa (...). I amb això el listillu de turnu Israelià que va a demanar una ampolla i ... però que dolç que és aquest cava! i no val res!! jeje;) i és clar, era semi-sec!! ai las!! per sort, després ens vam passar al brut nature!! I encara amb això l'endemà tenia una ressaca de les que es tenen als 16 anys després de tajar-te amb martini o vodka-garrafón!

I pel que fa al menjar... bé, el millor eren les tipiques "Catalan hamburguers"... eren bones però! Pq les patates braves i les croquetes no valien res de res... El pernil era bo, això sí:)

Ah, i això cal sumar-hi que el logo del bar és el burret català!! sí tu, per tot arreu! als tovallons, als porta-escuradents, un de gegant a la paret! tela marinera!

I res, després de veure'ns unes quantes ampolles de cava i menjar unes Catalan hamburguer, cap a casa a dormir la mona i l'endemà, com deia, a passar el matí com es va poder, intentant que el martelleig de les cançóns del Julio Iglesias que posa el veí d'adalt a 120 dB de potència no em fessin explotar el cap...

Avui arriba la Marta! i demà marxarem cap al sud, al desert i a Petra!! Ja us ho explicaré!! :)

Fins aviat!! I bon Purim!