Doncs sí, la última nit a Tel Aviv. Temps de recordar, de fer balanç, bla bla bla... Bé, no m'enrotllaré perquè tinc moltes coses a dir i poques ganes d'escriure-les :p però en resum, que m'ho he passat molt i molt bé! Més del que em pensava, de fet! I és que la gent és molt i molt maca i molt oberta, cosa que s'agraeix molt quan vas a un país llunyà!
Un dia preguntàveu com era la nit a Tel Aviv... doncs mireu, és així ;) :
Tel Aviv de nitBé, suposo que el que la Cast volia dir era que com era la farra per aquí... doncs mira, l'altre dia vam sortir (era dimarts) de farra amb els amics de la uni, per fer una mica de comiat, i ens ho vam passar de puta mare!! Ostres, a veritat és que feia temps que no sortia fins tard (no havia passat d'anar a sopar i fer birres i algun que altre porret, però abans de les dues a casa, com un bon minyó), però mira, aquest cop entre les birres i uns polvets màgics psicotròpics (una mena de xute de cafeina em sembla) que vam barrejar a la cervesa i al nostre cervell, doncs m'ho vai passar teta, i a quarts de cinc de la nit ens fotien fora del bar (que feia més d'una hora que no hi havia ningu mes, jeje:p)... i ja ens en vam anar cap a casa, pq l'endemà tocava treballar... però va resultar que amb tanta excitació droguil no vaig poder aclucar l'ull (l'endemà vam comprovar que cap dels quatre havia pogut dormir més d'una hora)... i a les deu del matí cap a la uni sense haver dormit! I encara ara flipo de que vaig aguantar el dia molt bé (amb seminari inclós a les dues de la tarda, cosa que fa adormir fins a les pedres!)...
I res, que paro d'escriure, pq tampoc estic molt inspirat... ja us explicaré més coses ara ja de paraula! Perquè demà a mitja tarda agafo l'avió i espero aterrar a Barcelona al vespre-nit!! I a disfrutar del fred penedesenc, i d'algú que me'l farà passar en seguida:)
Fins molt aviat a tots!!!!
Comiat des del castell de Nimrod
7 comentaris:
Fèlix, porta'ns-en (conscient que això no passa el "C") unes miques (això tampoc) d'això que dius !!!!
Com si ens ho portéssin els reis de l'orient, saps?
Un petonàs, maco.
En fin, que per cap d'any això dels polvets màgics s'estila més, doncs ben segur que van precedits d'unes calces vermelles com les galtes d'uns pecadors enamorats de la vida, que passen les hores tancats entre les parets infinites d'un llit calent forrat d'unes primes vacances, mentre la música d'un saxofonista a qui acaben de deixar amaneix la nit fins l'albada, mentre ells s'abracen i es refreguen i es passen els dits oberts entre els cabells.
Bon any a tots, macus!
Per si algú encara mirés aquestes bestieses: heu d'afanyar-vos a veure el massagran en persona. Quins pels de boig que duu! ;-)
Tic-tac, tic-tac...
ja va, ja va... aviat noves entregues;)
el temps és com la mula. mai recula.
VAAAAAAAAAAA
No dubto que el Prometeu aquest de pacotilla tingui el fetge destroçat, si bé no serà pas per culpa d'una àguila innocent, però el que està clar és que o bé retrona el foc a Zeus d'una vegada o bé es posa a escriure, amb la mateixa pauciència (noteu la u) amb que la Josefina es quedava al palau redactant el seu diari personal i eròtic, esperant tota compungida que el Napoleó tornés d'hora i amb ganes de gresca. Això, és clar, fins al dia que va descobrir utensilis més avançats d'escriptura creativa, com els portaguixos vermells o el típex.
Publica un comentari a l'entrada