divendres, de juliol 13, 2007

Sobre els porcs i altres no remugants

Hola a tots!!

Ostres, ja feia pena oi això? El blog vull dir, que estava més oblidat... de fet crec q la gent ja deu haver perdut la fe en anar mirant el blog de tant en tant... però mira, de qualsevol manera, vaig a fer una nova (per fi!) entrada!!

I no és que no tingues res per explicar, perquè deu n'hi do! Però és que (us ho podeu creure?) estic treballant molt! i això no em deixa gaire temps per res, a més quan arribo a casa, després d'estar tot el dia davant l'ordinador no em queden gaires ganes de posar-me a escriure, i em limito a mirar alguna peli o alguna sèrie a l'ordinador... i a llegir una pàgina (no gaire més, no us penseu!) d'un llibre que em vaig comprar, que es diu "Hebrew for Dummies"... jeje! però és xunguissim! Totes les lletres són iguals i tenen mil milions de vocals diferents (i per més inri, no les escriuen els putes!)

Però vaja, tot molt bé per aquí:) Ara estic dinant un cocido madrilenyo (autèntic eh! no pas de pot!)... i és que resulta que la mare d'una noia madrilenya que conec que viu a tel aviv ha estat uns dies de visita i ens va convidar a sopar cocido cuinat per sa mare! (de fet sa mare és gallega, però vaja, el cocido era, i és, boníssim!!) De fet no era un autèntic cocido, ja que no duia porc... pq resulta q al sopar hi havia gent que menja kosher, és a dir, que entre moltes altes regles, no menjen porc (de fet, la regla pel que fa al porc em sembla que és que no poden menjar animals que no remuguin i tinguin peülles o alguna combinació estranya...), així que no hi havia pas porc al cocido...

Però parlant de porc, ahir vaig quedar per sopar amb el japonés amb qui vaig compartir pis l'altra vegada que vaig ser per aquí i em va portar a un lloc on donen porc:) jeje! em sembla q s'ho passa fatal el tiu buscant porc!! jaja:)

I res tu, que moltes més coses, i més que n'hi haurà pq aquesta tarda arriba la Marta a passar uns dies per aquí i anirem a voltar i a la platja!!

Així que, pq no sigui dit, us deixo una foto que vaig fer fa uns dies al mercat del Carmel:



Salut i molts records a tots!!! I fins ben aviat!!

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Andaaaa!

monRa69 ha dit...

jajajaja

petat

Guille ha dit...

tu, per si de cas, talla't les ungles no sigui que els hi facis venir gana a les hebreies, que així sense afeitar i despentinat deus semblar un jabalí!

el proper dia que et t'indueixin a probar substàncies prohibides, porta un fuet a veure qui te kullons de fer-li una caixalada XD

mb. no facis pagar a la marta el teu estat d'obsessió amb el tipex i treu el rotllo de paper de WC de la tauleta, porc!

jeje, ala bona suada :P

Guille ha dit...

pd. fdpaaaaaa!!!!

Anònim ha dit...

hi havia alguns que ja pensavem que, tot au-fugint, tavies allistat a lexercit i estaves fotent bazookades a les cases dels pobres palestins i per aixo no actualitzaves el blog... veig que era molt pitjor... estaves fent amistat amb els madrilenyus!!!!

Guille ha dit...

ustrell is on fire!.

Així almenys sortim al mapa, encara que sigui en forma de taca núvol tòxic. Per sort, m'ha enganxat quan tornava de festa (en seriu) i ho he pogut solucionar a temps :P

Boc Amat ha dit...

Ei hola Félix, ja era hora!! jeje,... l'excusa de la feina molt bona, eh!?...... lo cert es que per aqui bcn potser no es te tantes ganes de currar ( o amb qui..), tu j'au saps que vull dir, pero que raro!!....
Doncs res, a passar-ho bé i a disfrutar!!

records,


P.D. Guillem, no m'estranya que es cremi l'ullestrell, amb lo sec que esta tot allò :p, cagondééééu!!

Pau Cervera ha dit...

Ja era hora!..., com va dir el Napoleó a a la Josefina, després de tretze hores de forcejar amistosament sota la tutel·la de dotze guardies amb el plomall més recte que l'espasa del general.

El que em resulta incomprensible és que sigui kosher fotre's una manduca en forma de sopa bullent i hipercalòrica a uns quaranta graus a la l'ombra i, en canvi, no sigui d'obligació devota el regalar-se el paladar amb un meló amb pernil, que és d'allò més refrescant i diürètic, ajuda al trànsit intestinal i, a més, fa enveja a totes les israelianes que tenen els pits petits i pensen que la teva ma s'adapta perfectament als fruits pepònides de les cucurbitàcies.

Anònim ha dit...

Ei, Fèlix !!!

treballo moltíssim i estic molt casada o sigui que no estic gens inspirada probar de fer un comentari que estigui a l'alçada del post.

Però sàpigues que continuo sent una fidel seguidora.

Un petonàs

Guille ha dit...

how with au?

amics? o et faràs la circumsició? (requisit indispensable per obtenir el titol de Dr. a telaviv).

see you in LA!!!

mendu ha dit...

ja vaig parlar amb l'au... ja us ho explicare, pero, en resum, tornem a ser amics i men vindre cap aqui al gener:) però vaig haver de fer servir tot el meu repertori de frases fetes:p cagum!
records!

mendu ha dit...

x cert gui, LA? postdoc? visita? congres? vacances?

Guille ha dit...

congrés (o o) !!!
ja posaré un post :P

A finales de mayo, vuelve el becaio! XD

Pau Cervera ha dit...

Algú ha entès la última frase del G?

Jo per la meva part, estic oficialment de vacances (o vacacions, com se sol dir). Obviament, com que la C va dir-me de com m'anava de quedar el dia 2 o 3 d'agost per explicar-li com estaven les dades i tal, em podreu trobar al Can Pere fent unes rabes i una birra o unes braves i un bitter, molt menys amarg que el regust de no haver insultat directament a ningú a la cara en el moment precís.

No puc deixar de sorprendre'm de que la Cast s'hagi passat a una religió poligàmica així de cop i volta. ;-)

Encara que en determinats moments hagi perdut la facultat de sorprendre'm, l'estic recuperant, ja sigui a base d'observar patrons repetitius en el comportament del Tonirlrlrlts (en un estudi compartit amb un xino quiququès), ja sigui a base de llegir a les fosques a la Barcelona post-olímpica de les apagades d'or, ja sigui a base d'intentar comprendre l'ésser humà (l'única espècie que posa els peus al final de la terra i maltracta la seva pell fins al dolor en plena descomposició de la capa d'ozó mentre ingereix el producte residual de la descomposició del blat), ja sigui mirant fins a l'infinit i trobant-hi l'Aurora que espera el Tarón mentre se la sent pensar, Peroquéraaaro este taroncito..., aquí seguro que tampoco encontramos mesa[1]...

[1] per a més informació cal llegir les aventures encara més extraordinàries de l'Au i l'Eu a la Cala Montjoi.

Pau Cervera ha dit...

Que no digui res jo, que estic sense internet i he d'escriure des d'una biblioteca pública, passi, però: i els altres?, esteu tots de vacances o us heu quedat sense llum?

Fèlix, plis!, volem un nou post.
Petons.

Pau Cervera ha dit...

...
:'(

mendu ha dit...

no ploreu home! aviat aviat... el becaio se vuelvo, y no en mayo;)

nooo, aviat post nou!!