La Champa

Ei! ara tornava a fer dies oi? res tu, que comença a fer calor, molta calor i aquí l'astènia (que no abstèmia, ja veureu ja) primaveral passa directament a la permanent nyonya estival...

No és per fer dentetes, però us podria dir que fa un parell de setmanes vaig anar a la platja (que tinc a cinc minuts a peu) i s'hi estava de puta mare! Caloreta, no massa gent (bé, n'hi havia, però res comprat amb els caps de setmana d'estiu a Tel Aviv, on la platja es converteix en un formiguer!), i un parell de banys sense meduses en una aigua prou no-freda com per banyar-s'hi, però prou freda com per fer trempar els mugrons i contraure la tita fins a límits insospitats:p

Per cert, una curiositat que vaig veure en una de les platges de Tel Aviv, la dels religiosos (sí tu, tb tenen platges els putes!):



Fixeu-vos però que per dissabte no hi diu res, és clar, és Sabbath i no fos cas que els passés alguna cosa si van a la platja (de fet, aquesta és una de les millors platges per anar-hi un cap de setmana d'estiu, pq està pràcticament buida;)

Però anem al tema, i parlem de la no abstèmia primaveral. L'altre dia vam anar a sopar amb uns amics d'aquí a un lloc anomenat La Champa. Fins aquí tot normal. Resulta però que és un "cava-bar" que diuen ells... sí, sí, cava de cava, de la beguda! I és que s'ha posat com de moda aquí de beure cava! Sí, sí, ara el que més coneixen de Catalunya ja no és el Ronaldinho (no faré further comentaris), ni Gaudí (que ja cansa;), ni els barrets mexicans. No. És el cava! Flipant! Doncs al lloc aquell (cliqueu aquí per veure'n una ressenya al Jerusalem Post).

I res tu, únicament cava per beure! I tot Vallformosa (...). I amb això el listillu de turnu Israelià que va a demanar una ampolla i ... però que dolç que és aquest cava! i no val res!! jeje;) i és clar, era semi-sec!! ai las!! per sort, després ens vam passar al brut nature!! I encara amb això l'endemà tenia una ressaca de les que es tenen als 16 anys després de tajar-te amb martini o vodka-garrafón!

I pel que fa al menjar... bé, el millor eren les tipiques "Catalan hamburguers"... eren bones però! Pq les patates braves i les croquetes no valien res de res... El pernil era bo, això sí:)

Ah, i això cal sumar-hi que el logo del bar és el burret català!! sí tu, per tot arreu! als tovallons, als porta-escuradents, un de gegant a la paret! tela marinera!

I res, després de veure'ns unes quantes ampolles de cava i menjar unes Catalan hamburguer, cap a casa a dormir la mona i l'endemà, com deia, a passar el matí com es va poder, intentant que el martelleig de les cançóns del Julio Iglesias que posa el veí d'adalt a 120 dB de potència no em fessin explotar el cap...

Avui arriba la Marta! i demà marxarem cap al sud, al desert i a Petra!! Ja us ho explicaré!! :)

Fins aviat!! I bon Purim!