buf, ara feia dies eh que no feia un post nou... bé, la veritat és que he anat bastant liat, i tampoc ha passat res de molt interessant, jeje:p Així que la meva vida continua dins la monotonia de sentir el despertador, fer veure que no el sento, tornar-lo a sentir al cap de deu minuts, aixecar-me a encendre l'escalfador d'aigua, tornar al llit, tornar a sentir el despertador (n vegades, sent n força gran;), llevar-me -finalment- i anar a la dutxa, dutxar-me (pas lògic, un cop ets a la dutxa), vestir-me, prendre'm un café amb llet amb galetes kosher, rentar-me les dents i anar a buscar l'autobús...
I en aquest punt és on l'altre dia (bé, ja en fa uns quants, però ara ho he recordat;) se'm va truncar la rutina... Entre casa meva i la parada d'autobús tinc uns 5-10 minuts a peu i aquell dia, ja havia recorregut la major part del camí. Enfilava l'última cantonada quan, de sobte, apareix una iaia molt iaia amb un carret de la compra i m'atura... em fot una parrafada en hebreu (de la qual, evidentment, no vaig entende un borrall, tot i la meva nova adquisició: hebrew with pleasure ;) ... llavors jo faig servir aquella frase a hores d'ara ja tan sobada de "ai don espic jibru"... que normalment fa que la conversa s'acabi... però la iaia en qüestió va dir "ah, ok, english then"... i em va demanar si la podia acompnyar carregant el carretó fins a la següent cantonada (en la direcció d'on jo venia)... i clar, que has de fer, vaig dir q "oh i tant" (oh, and much!, en anglès)... total, que el putu carritu pesava com una mula... no se que coi ho portava, pero deu n'hi do! el que no entenc és com ho va poder portar fins allà... a més, la nansa per agafar-lo quedava molt baixa, pel que jo havia d'anar arquejat per portar-lo... però és clar, una cantonada és un moment!
Hagués sigut un moment a la meva velocitat, però la iaia anava a un pas per segon... o un minipas, més ben dit (o un nano-pas-peroqueraro)... total, que al cap d'uns 5 minuts vam arribar a la susuditxa cantonada... ara vé la part que diu que això de que volia q l'acompanyés a la següent cantonada me la vaig inventar jo i que allò de "nanana... corner ... nananana" que va dir la iaia tot assenyalant cap a la cantonada volia dir que havíem d'anar cap allà... res, que torna a alçar la mà i, com nostru senyor, em guia pel camí. Total, que vam anar fent i anar fent... la dona a més tenia ganes de conversa (de fet, jo crec que vivia allà mateix i que em va portar lluny pq jo feia veure q l'escoltava, jeje:) ... i res ella divagava primer sobre lo maco que es israel (tipic d'ells), que llastima que no hi hagi pau, pq sino seria el millor pais del mon, i tot de topics d'aquests... despres va passar a dir que, a part de la guerra continua, hi havia de fet un altre problema a israel... i era que els joves no aguantaven ni 4 dies casats amb la mateixa parella!! jaja! aqui jo ja em tronxava:p i etc, etc...
Total, que al cap d'uns 20 minuts em trobo de nou davant de casa meva!! just allà que hi ha una parada d'autobus!! tela marinera!! aixi que despres que la iaia dels collons, ossia, la mare de la mare dels ous, m'acomiades emocionada amb uns "God bless you, your family and your girlfriend" (s.c.), vaig tornar a enfilar el cami per tercera vegada per continuar amb la rutina diaria...
Ara la rutina es vigilar a cada cantonada no em surti alguna iaia amb xerrera esperant que faci la bona accio del dia... pero de fet trobo que fent la bona accio de l'any ja n'hi ha prou per no descendre als inferns...
Apa, molts records i fins aviat! Us deixo una foto de l'altre dia que vam anar a Jerusalem a voltar (ja us ho explicare algun dia;)
15 comentaris:
jajajajaja veig que a totes les ciutats dels món hi ha algun iaio/iaia, disposat a creat un estat de psicofobia neuròtica induida als estrangers que estan fent el doctorat de física...
Ara saps que se sent...
jaja, si, de fet vaig pensar en tu quan vai topar amb la iaia :)
Flx, quan he començat a llegir que tampoc havia passat res de molt interessant he estat a punt de connectar-me al google news a veure si els palestins estaven davant del mur de les lamentacions ajudant als dels tirabuixons a posar paperets a les escletxes o clivelles tot demanant que algun dels Deus s'endugués l'investigador alt (segur?) que havia trasbalsat el país amb un fet aparentment tant normal com anar a treballar amb l'única ajuda d'un boligraf, una calculadora amb logaritmes neperians i un ordinador ple d'episodis de Lost. També m'ha calmat el fet de no trobar cap resultat on el cap de bombers conclogués que tot apuntava a que el seven-eleven s'havia cremat a causa d'uns mitjons.
Ara bé, estaré alerta per si trobo algo d'una vella que diu "the tall guy told me that when radiation decoupled matter everything started to look pero-que-raro [...]" i on confessava que havia avisat al Mossad per si de cas.
El cantó positiu és que tots sabem que vas tenir més sort que no pas el tonirlttls, que des que va tornar del japó no només es malfia de tots els ancians amb fenotip masculí, sinó que de vegades els espanta amb un crit similar al que va fer que unes nenes mones de farmàcia un dia s'aixequessin de la taula per no sentir més cops la paraula que comença en pe i acaba en a i que no és paella, encara que sigui dijous.
Ei felixe, sóc el Carles.
2 cosetes, al principi parles de la rutina de aixecar-te i nombres els passos lògics que fas, que un cop obres l'aixeta de la dutxa t'hi dutxes. No comentes res d'assecar-te quan surts de la dutxa...
Pel que fa a les iaies, estic d'acord amb que són lo peor. La última malifeta de la nostra veina la "iaia amargada" és posar-nos un candau a les nostres bicicletes que tenim aparcades al carrer. Si a algu se li acudeix com puc fer la bona obra de l'any amb aquesta "iaia amargada" que no dubti a aconsellar-me.
Per cert felixe, al final a Mallorca aniré al mes de maig...
Carles.
neng carlus! veig q encara us puteja la dona aquella... casum! be, jo us explicare tb un dia la meva relacio amb el vei d'adalt. Paraules clau: Julio Iglesias, soroll, altes hores de la nit...
apa, a cuidar-se i q vagi be per mallorca puta! fins quan?
Culló!, com està la penya! Jo li posaria un candau a la porta (o li tiraria un Stenway a sobre [1]).
Per cert, Flx, la bugada aquesta sembla que l'hagi feta el Guillerm. ;-)
[1] Només si et sobra un Steinway.
essent tu Felix, segur qe aqesta iaia era la Golda Meir...
Salut!
oh sí! m'he oblidat de dir que la iaia em va dir que tenia 98 anys!!!
En aquest cas, retiro el que vaig dir de que has tingut més sort que el tornirtls. ;-)
Felicidades!!!!
Seguro que con un poco suerte la próxima vez que te la encuentres te presenta a su nieta, o bisnieta, o tataranieta...
:S
Fmd: Stasis (o sea, carlos, que no encuentro mi blog...:D)
Fèlix,
en sèrio, et passen coses molt estranyes! però és guai que et passin a tú pq les expliques d´una manera que fan riure!
vinga, q ja queda poc... no deus venir pas per setmana santa oi?
petus i fins aviat!!!
foset
ei anna! jeje, si tu, frikades tantes com vulguis em passen:p
doncs no, no vinc pas per setmana santa, de fet vindre a mitjans d'abril que es la "setmana santa" d'aqui, que es diu pesach!
apa, records i fins aviat!
t'imagines fer-li el test dels pits del Pau a aquesta iaia...?
:S Com diria el Puntí: uix, quin fàstic, becs (i el que bo sobra).
Ei!, com que aquest blog és el punt de trobada de diversos friquis-músics, tinc una pregunta per a ells. Sabeu d'alguna llibreria per a manegar so? (En python ja seria com per posar-se a cantar d'alegria.)
Bé, doncs això. (Espero que això no es consideri SPAM.)
Publica un comentari a l'entrada