I res, que vam començar el tour! Primer vam arribar a Nazareth i el guia (que es deia Charlie i el puta estiueja a St. Feliu de Guixols) ens va portar a una botiga de souvenirs... allo estava ple de cristians!! ecs!! n'hi havia per tot arreu i d'un fanatisme exagerat! la botiga de souvenirs us la podeu imaginar, plena de verges i de clauers del jesus i d'imans del jesus i de detot del jesus i la seva familia...

Bé, per fer-vos-en una idea:p vaja, com un gran mercadona de souvenirs cristians:p
Total, que despres d'estar mitja hora alla (que vaig aprofitar per injectar-me cafeina a la vena) vam anar cap a l'esglesia de l'anunciacio, on un àngel li va dir a la maria que no s'havia engreixat de tant de manjar falafels.
Després d'allà vam anar a Canà, on el Jesus va convertir l'aigua en vi (diu q la formula està més ben guardada que la de la cocacola); vam anar a Dabgha, on va convertir els pans en peixos... ai no! on va multiplicar els pans i els peixos:p

I bé, d'allà cap a no sé quin altre miracle... buff!! ruta biblica total! I a mes el putu Charlie nava a preu fet i es pensava que jo, com q era de Barcelona, em sabia la biblia de memòria! Em pregunta: "bé, tu deus saber quin arbre és aquest" i jo "no", diu "és l'arbre on Zaccaeous (o alguna cosa semblant a aixo) va pujar per avistar Jesus, bla bla bla" i jo "ni idea", i diu "home, es un sicòmor, com el de Jericó"... buff!! quines ganes tenia ja d'anar a veure el mar de Galilea!
I res, despres d'uns quants llocs sagrats i uns altres miracles, ens en vam anar cap al mar de Galilea, però resulta que no hi vam parar, només el veiem des de la finestreta del mimnibus, (in)comodament asseguts... ai senyor!! Però bé, despres ens va portar a dinar a un lloc on segur que tenia comissio. Però vam dinar molt bé i no excessivament car. Un peix de Sant Pere que diuen (dels multiplicats, suposo) que pesquen al llac i era bastant bo:) Va ser molt divertit, pq jo tenia al meu costat al japo, i quan ens van portar els peixos, el meu el van servir mirant cap a l'esquerra i el seu mirant cap a la dreta... el tiu tot preocupat i mirant-s'ho bé... de sobte m'explica que al japo, quan et serveixen el peix, SEMPRE està mirant cap al'esquerra... no em va saber dir perquè però... quines coses! Li vaig oferir el meu plat, però no va fer falta (no és tan friki com això:p)
Bé, i despres de dinar vam anar al riu Jordà al lloc on van batejar... a qui? al jesus, es clar!! qui si no:p i res, un ratet per alla i cap a casa falta gent!
En el fons va estar força be, navem bastant a preu fet i a toc de pitu, però tampoc hi havia massa mes cosa per veure. I tb es una manera de matar un dissabte tonto a Tel Aviv!